CAMPIONATS DE FRANÇA D’ESQUÍ ADAPTAT.

Fruit de la competició a la Prova del Mundial del International Paralimpic Comitée que vaig participar al mes de desembre i que es va celebrar a Noruega,  i dels contactes que varem fer tant la Laia, la meva preparadora, com jo, ens va sortir la possibilitat de participar al Campionat d’Esquí de Fons per a Discapacitats que celebraven a França, als Alps francesos, a la població de Chamonix.

I ben decidits, el diumenge dia 12 de febrer a la 1 del migdia, després de disputar-se algunes curses del Campionat de Catalunya, varem agafar el cotxe i ….. direcció cap a  Chamonix ..!!. Teníem moltes ganes de trobar-nos a alguns amics francesos i poder disputar dues de les competicions que es feien, la de 15km i la d’esprint.

Després de moltes hores dins el cotxe i un bon i agradable viatge, a les 20:30 h ens plantàvem a Chamonix, cansats, però carregats de il·lusió!.

Sense masses entreteniments, varem sopar i ens varem allotjar a l’habitació a descansar. Però no sense abans conèixer i saludar als companys d’Esquí Alpí Adaptat espanyols i francesos, que també tenien competicions a Chamonix. Situació novedosa ja que molts cops les competicions d’esquí

alpí i esquí de fons no coincidim en les mateixes pistes i dates.

Així doncs sopats i instal·lats, varem anar d’hora a dormir, per descansar al màxim i estar ben a punt per l’endemà al mati.

Al mati, el despertador va sonar impecable a les 7:40 h ….volíem aprofitar al màxim el dia. Després d’un bon esmorzar, ben preparats, varem anar a fer una esquiadeta, per conèixer el circuit, que no hi havíem estat mai abans. Les pistes eren just als peus de la mítica muntanya del Mont Blanc, eren unes pistes bastant planeres i molt xules, envoltades d’un paisatge impressionant d’alta muntanya!!.

Com que aquest cop les competicions les tenia per la tarda, a partir de les 2:30 h, varem aprofitar per fer un bon entrenament, estudiar el circuit, els punts favorables, els més desfavorables, A la tarda, vam aprofitar per fer una altre seció d’entrenament, per provar ceres…, mentrestant, a les pistes, s’estaven disputant les competicions de biatló.

Aquesta mateixa tarda a les 4.00 h ens varem fer una fotografia de grup de tots els tècnics i atletes del Campionat d’Esquí Adaptat de França. Un cop feta la foto, jo vaig aprofitar per preparar esquis i descansar per l’endemà estar al 100%.

El Dimarts el despertador, de nou, va sonar a la mateixa hora, després d’esmorzar i pair-lo una estoneta, vaig fer una petita sessió d’entrenament per escalfar motors per la tarda, vaig anar a córrer una horeta pels camins de sota el Mont Blanc..la veritat, córrer en aquest paisatges, és impressionant.

 

A les 3.00 h era l’hora de sortida: 15km per endavant tot fent 6 voltes a un circuit de 2,5km, la cursa era en estil clàssic, i la sortida era individual cada 30 segons.

La competició, va anar força bé, però m’esperava fer millor temps. Vaig fer un temps tot

al de 1hora i 15minuts, temps que aplicat el factor corrector d’acord el meu índex de discapacitat física, va quedar a 1 hora 4 minuts, a 50 segons del tercer.

Va ser una cursa en que les ceres em varen anar una mica justes, i jo em sentia pesat de panxa, i vaig passar molta calor…..Però així i tot vaig acabar molt content.

Al vespre, després d’una bona dutxa, estàvem convocats tots els atletes i tècnics a un

sopar de gala, en que es va celebrar l’entrega de premis de les proves fetes fins al moment, tant d’esquí alpí, com d’esquí de fons.

El dimarts ens esperava un dia llarg…amb prova d’esprint a la tarda i en acabat viatge fins a casa…..així doncs al mati, varem aprofitar per esquiar una estona, i descansar per estar apunt per l’esprint.

 

 

 

 

A les 2:30 h, va ser el tret de sortida de l’esprint, primer de tot, es va disputar un esprint tot fent una petita volta per un circuit marcat. Va ser en sortida individual cada 30 segons. L’esprint era en estil lliure, jo el vaig disputar en estil clàssic.

En el segon esprint, la sortida es va fer segons els índex o factor de discapacitat de cadascú, jo vaig sortir el primer doncs era el que tenia el major índex de discapacitat. Amb aquesta modalitat de sortida s’aplica la correcció en el temps de sortida, de manera que l’arribada era tal i com els corredors arribàvem  a meta, sense aplicar cap modifica

ció al temps realitzat.

Com a resultat dels esprints vaig fer una marca de 2 minuts, 57 segons, que un cop el percentatge aplicat resulta de 2 minuts 27 segons.

I ja, just acabades les competicions, sense massa temps pels acomiadaments, varem fer les motxilles, i amb el cotxe…..de nou cap a casa.

Amb aquest campionat, aquesta temporada he pogut esquiar i competir dues vegades amb atletes que també tenen alguna discapacitat física, l’experiència esportiva, de convivència i personal, ha estat bestial!…i sempre molt ben acompanyat pel CENA el meu club, la Laia i  el Dani, els meus preparadors, i tot el  meu entorn. O sigui que endavant!!!…i que això no es pari…