Campionats d’Itàlia de lnternational Paralimpyc Comité

El dia 7 de març, a les 5 de la matinada, la Laia i jo començàvem el dia a Sant Quirze del Vallès per engegar un llarg viatge cap a Itàlia, on ens esperaven dues proves del circuit internacional.

Desprès de 15 hores de viatge per fi varem arribar a l’hotel.

El dia 8 el despertador va sonar a les 7:50, desprès d’un bon esmorzar, va ser l’hora de pujar a pistes i fer una primera esquiadeta per anar-nos familiaritzant amb el paisatge, la neu, i els circuits de les 2 properes carreres.

Varem trobar uns circuits força agradables, amb algun que altre mur, però en general amb uns pendents molt agradables. També em aprofitat per fer una mica de tècnica per intentar pensar en petites cosetes a l’hora de les carreres, de cares a millorar marques.

Desprès d’agafar energia amb un bon dinar i havent reposat una estona…….una altre esquiadeta, aprofitant l’estada.

La neu, era neu primavera, ….vaja com a casa jajaja.

Al vespre, mentre sopàvem la Laia, em va explicar com havia anat la reunió de tècnics… tot perfecte.

El dissabte dia 9 va ser el torn de la primera competició a Itàlia: “2 esprints de 800 metres”, amb la neu molt humida, la Laia em va proposar de córrer amb llima en lloc de ceres, jo no ho havia provat mai i vaig “flippar” de lo be que anava amb aquella neu, una sensació molt rara jajaja….. Els 2 esprints van anar força be,…….molt ràpids jajaja, vaig quedar 4, però molt content de com havia anat.

L’endemà el dia es va aixecar destapat i fent molta calor. Desprès de la cursa de biatló va ser el nostre torn. En principi havíem de fer una cursa de 10km en estil lliure, però un cop allà ens van comentar que faríem una cursa de 5km estil lliure.

Abans de la sortida, com és normal, varen haver moments de tensió, d’estres, de nerviosisme… Ja que en fer-se la carrera de Biatló la pista estava tancada i no hi havia traça per provar ceres. A 10 minuts del nostre tret de sortida, van començar a trepitjar la pista de carrera per marcar la traça i en 5 minuts varem haver de provar ceres i encerar els esquis. Sort que tinc una entrenadora i una “esquiwoman” excel·lent que la va clavar amb la cera.

A les 10 i poc va ser “el meu tret de sortida” ja que sortíem cada 30 segons, un circuit molt agradable, molt planer. Vaig fer un temps de 21 minuts i amb el percentatge corrector aplicat em queda a 19 minuts, satisfets de la cursa.

L’organització, abans que marxéssim,  ens va voler donar un petit obsequi de record, una medalla i una bossa amb productes de la terra de record.

Tot i ser en estil lliure (patinador) i jo córrer en clàssic penso que va anar genial, m’hagués agradat poder comparar temps i veure resultats anant tots amb estil clàssic, però un altre dia serà!!

L’organització va veure que el percentatge corrector que l’IPC m’ha aplicat aquesta temporada es una mica injust…, però no per això deixarem de treballar i lluitar pels nostres somnis!!!.

ENCARA ENS QUEDA MOLT PER FER, AMB MOLTES GANES DE CONTINUAR TREBALLANT PER ACONSEGUIR NOUS RESULTATS I NOUS REPTES!!!!