SEGON DEBUT A LA COPA DEL MÓN D’AQUESTA TEMPORADA, AVUI HA SIGUT EL TORN DE L’ESPRINT!!!!

AVUI EL DIA HA COMENÇAT AMB FELICITACIONS, i és que quan hem arribat a l’esquiroom, ens ha vingut un dels entrenadors de l’equip de Canada, en què sembla ser que té algun paper important dins de la IPC (International Paralimpic Comite) a felicitar-nos tant a l’entrenadora com a mi com ha esportista per la bona feina que estem fent des de que vàrem anar a la primera copa del món el 2011 a Sjujoen (Noruega). Ha sigut fantàstic començar així el dia i la temporada, i amb moltes ganes de continuar treballant.

El dia però ha començat amb una mica d’exercici matinal, ja que al tenir carrera, el cos havia d’estar ben despert. Només sortir de l’hotel ja ens hem saludat uns quants corredors, ja que buscaven el mateix, treure la son i la mandra i activar el cos.
Amb la Laia ens hem trobat a pistes, ja que jo havia de fer proves de velocitat d’esquís per analitzar amb quins córrer i després procedir amb l’escalfament i anàlisis i escalfar pel circuit de carrera, ja que a les 10:44:00h. ha sigut el meu tret de sortida i havia d’estar apunt per esprintar.
El circuit ha sigut d’1km 300m. Un obrir i tancar d’ulls comparat amb la carrera d’ahir. Jo m’he sentit be, i en general estic content de com ha anat, però al no estar acostumat a fer esprints he tingut algunes errades, i una caiguda a la baixada m’ha fet perdre un temps molt valuós.
Per-ho són coses que passen i avui sent el 7é dia de la temporada que toco neu no puc demanar massa cosa més.
SI VOLEM ARRIBAR ON VOLEM ARRIBAR HAIG DE PLANTEJAR-ME TOCAR NEU DIA SI DIA TAMBÉ, JA QUE ENTRENATS HO ESTEM, PERÒ AL SER UN ESPORT MOLT TÈCNIC FALTA MOLT RODATGE.
Després d’esquiar una estoneta, la Laia m’ha comentat els resultats, he acabat força content, ja que la cursa era d’estil lliure, i pràcticament tots l’han fet en patinador, ja que és un estil més ràpid. Jo per no perdre el costum l’he feda amb clàssic, ja que l’estil patinador poc a poc l’estem treballant però costa molt degut a torçar el meu dret amb supinació.
Un cop he acabat d’esquiar per reposar una mica la musculatura de la cursa feda, he aprofitat per gaudir en directe d’algunes semifinals i finals dels atletes classificats, en què he gaudit molt veient-los.
A la tarda, abans de recollir tots els trastos de l’esquiroom, hem aprofitat per esquiar una miqueta i així poder anar sumant hores d’entrenos amb neu.
Ara toca reposar, pair totes les vivències viscudes i preparar les maletes per dema tornar a casa.
Avui si m’ho permeteu m’agradaria agrair a l’equip paralímpic espanyol CDIA Centro de Deportes de Invierno Adaptados), Al Club d’Esquí Nòrdic l’Arp, als esponsors: Nòrdic Esport, Tuga Active Wear, Serdis (Swix, Pandith i Elpex), al Infinit Igualada, i al Refugi de l’Arp i a la família i amics per tot el suport que m’estan donant, ja que sense ells seria impossible.

AVUI A SIGUT EL GRAN DIA, PRIMERA CURSA DE LA TEMPORADA, 10KM CLÀSSIC DE LA COPA DEL MÓN DE LA IPC (International Paralimpic Comite)

Ens hem despertat amb moltes ganes i il·lusió, ja que feia molt temps que esperava aquest moment, i moltes hores invertides per poder-hi arribar amb les millors condicions i forces possibles amb els recursos que tenim. Tot això li dec a una entrenadora que li dec TOT I MES, I LI DEDICO TOTS ELS MEUS ÈXITS, per què sense la seva feina no seria on sóc ni aconseguint tot el que estic aconseguint, i és un orgull poder-ho compartir amb ella. Laia mil gràcies CRAK!!!!!

Avui el dia ha començat tot fent una mica d’exercici matinal, en què diferents atletes buscàvem despertar al 100% el cos i fer fora la mandra i la son, això a fet que l’ambient ja respires altre cop de competició.
Com a cada cursa important que faig i avui no podia faltar, mentres em preparo les coses per anar cap a pistes, m’agrada poder escoltar a mun germà tocant la guitarra i em fico cançons d’Elèctric Danger i Pribiz per motivar-me una miqueta més.
Amb la Laia ens hem trobat a pistes per acabar de preparar els esquis per la carrera.
Com l’any passat, el tret de sortida ha sigut tard, ja que abans dels atletes drets han corregut tots els altres. El meu tret de sortida ha sigut a les 13:12:00, ja que es sortida individual cada 30 segon.
Avui m’ha tocat defensar el dorsal 104. A diferència d’ahir, la neu no estava massa compactada, ja que a la nit no ha fet massa fred. Això a fet que sigues una cursa un pel més dura, ja que el peu dret no treballa tan bé, he acabat esgotar, sense forces de res més. Em parat el crono amb 45:14:8, i si afegim el factor de correcció del 89%, m’ha quedat amb un temps de 40:17:1.
Per ser la primera cursa de la temporada i el tipus de neu que hi havia estic content.
La carrera d’avui ha anat molt bé, per poder analitzar els errors tècnics que tinc i poder-ho comparar amb altres atletes. AIXò FA QUE ÉS PLANTEGI UNA TEMPORADA PLENA DE REPTES PER PODER MILLORAR.
A la tarda hem aprofitat per netejar esquisos i deixar-los apunt per disputar els SPRINTS.
Ara toca reposar, a gaudir de la cursa que he fet avui i ha agafar forces per demà!!!! 🙂

CONTINUEM ENTRENANT FORT I DUR PER FER-HO EL MILLOR POSSIBLE EL CAP DE SETMANA.

Si em permeteu, avui m’agradaria donar molts records i agrair als companys de l’equip paralímpic espanyol (CDIA), ja que als jocs paralímpics de Sochi juntament amb un company de l’equip d’USA d’esquí de fons, per uns minuts van pensar en mi i d’una manera indirecte em van fer formar part d’aquella aventura que estaven vivint, com bé saben era el més grans dels meus somnis, i vaig lluitar i treballar al màxim però no va poder ser. Em van portar el barret de competició del company d’USA, brutal, MIL GRÀCIES CRAKS!!!!! Augusto Goose Perez. Astrid Fina, Ursula Pueyo Marimon, Oscar Espallargas Juarez, Urko Egea Zabalza.

Després de dormir i descansar moltes hores, el despertador ha sonat a les 7:45h del matí, ens hem aixecat amb moltes ganes i energia per aprofitar el màxim el dia.

Un cop esmorzat, m’he anat a preparar per anar cap a l’esquiroom, on amb la Laia ja aviem quedat allà per començar a entrenar. Avui ha tocat una mica d’intensitat, amb unes quantes sèries per fer pujar pulsacions i notar una miqueta la musculatura. Les ceres no anaven al 100% però hem esquiat tan bé com hem pogut i aprofitat l’entreno al màxim, ja que hi ha vegades que en competició les ceres no van el bé que t’agradaria, ja que la neu està rara… i també has de saber reaccionar per fer-ho el millor possible. M’ha anat bé, ja que m’ha aportat a adonar-me de coses que s’han de treballar i polir, ja que són detalls que et fan perdre molt temps.

Avui també hi ha agut competició, a sigut el torn de la competició de biatlho de 12,5km, en què ha fet que no poguéssim esquiar pel circuit de carrera del cap de setmana, sinó per circuits secundaris. Quan hem acabat l’entreno hem pogut veure i animar als companys que ho estaven fent molt i molt bé.
Un cop acabat l’entreno i de veure com corrien, hem preparat els esquis per a la tarda i hem marxat cap a l’hotel i a dinar, ja que ens hem adaptat al 100% als horaris de Finlàndia.
Havent dinat hem aprofitat per descansar una miqueta per tornar a entrenar a la tarda.
A les 15:00h. ens hem trobat a l’esquiroom amb la Laia per poder fer una esquiada plegats al circuit de carrera de 10km de dissabte, l’entreno ha sigut molt aprofitós, i he gaudit molt, ja que les ceres anaven força bé. Entrenar a la tarda és divertit, diferent…, ja que al ser negre nit, les faroles ja estan obertes per poder entrenar. És un altre món, és un món de somni.
Un cop acabat l’entreno hem netejat i preparat els esquis per demà tindre’ls preparats i aprofitar el dia per estar al 200% pel dissabte i diumenge.
Abans de sopar he aprofitat per fer una bona secció d’estiraments i he aprofitat per reposar.

QUE NO PARI MAI LA MÀGIA DE L’ESPORT ADAPTAT!!!! ORGULLÓS DE SER COM SOC DE TINDRE LA DISCAPACITAT QUE TINC I DE VIURE EL QUE ESTIC VIVINT, SOMIIII!!!!!

PRIMER DIA D’ENTRENAMENTS A VUOKATT!!!

Dimecres passat, entrenant amb rollerskis i practicant moviments de la tècnica, em van sortir dugues butllofes, una a cada peu, amb la mala sort que sem van petar i arrancar la pell. Al estar preparant les carreres d’aquesta setmana i la temporada per estar al 200% no hem parat d’entrenar.

Si fa mal, i amb la bota que apreta encara mes, però és un mal d’uns dies, però si deixem d’entrenar, treballar, o lluitar a les competicions que venen, es convertirà en un mal per sempre. Ara toca apretar dents, suportar-ho i aconseguir el que un es proposa i lluita per aconseguir els seus somnis, objectius, il•lusions… re ni ningú ens parara.

Per una banda avui han començat les primeres carreres de la copa del món, donant el tret de sortida a la cursa d’sprin de Biathlo de 7,5km, en què Hem pogut observar un any més la màgia d’aquest esport paralímpic.
Per una altra banda, nosaltres hem aprofitat per fer la primera presa de contacte.
El despertador ha sonat a les 7:45 del matí, en què després d’un bon esmorzar, ens hem acabat d’organitzar per tindre-ho tot llest aquests dies. La Laia, ha anat a portar tots els trastos a l’esquiroom, amb l’ajuda d’un bus, ja que està a 10 minuts caminant de l’hotel.
Mentrestant jo he aprofitat per fer-m’he les cures de les butllofes i preparant-me per anar cap a pistes.
Quan he arribat a l’esquiroom, amb la Laia hem comentat que no feia fred, i hem començat a preparar el material per fer la primera presa de contacte amb la neu. Només fer les primeres lliscades hem notat com la serà no enganxava, i tocant la neu hem vist que era neu de canó, era una neu molt estranya, se m’ha caigut una mica el món a sobre, ja que és un tipus de neu que ens costa molt esquiar i trobar la cera adequada.
Després de provar diferents ceres, hem pogut entrenar l’estona prevista i observar alguns errors per anar-hi pensant de cara a les curses del cap de setmana i per tota la temporada, ja que ens poden fer guanyar alguns segons i/o minuts, abans d’anar cap a l’hotel a dinar, hem passat per la botiga d’esquí que tenim a costat de l’hotel per donar una ullada al material i mirar 4 coses que ens feien falta.
A les 12:30h. hem dinat i hem aprofitat per descansar una miqueta a les habitacions, ja que després tornaríem a entrenar.
Després de descansar una miqueta, ens hem retrobat amb la Laia per anar a buscar el material que ens feia falta per aquests dies i anar plegats cap a l’esquiroom per preparar els esquis per fer un segon entrenament.
Només trepitjar la pista hem tornat a flipar, ja que al no fer fred i les temperatures han voltat sobre els 0ºC, s’havia convertit en neu granissada, puré, vaja com si estiguéssim en ple març a casa per què us feu una idea. Després de fer diferents proves de ceres, ja que no acabàvem de trobar la cera adequada hem esquiat i hem aprofitat per fer una volta de reconeixement al circuit de carrera, ja que aquest matí ha estat ocupada per la carrera de biatlho.
A les 7:30h. després de fer uns quants estiraments i d’una bona dutxa hem sopat i ara ja toca descansar per demà estar altre cop al 100% i aprofitar el màxim aquestes vivències.

Viatgem a Vuokatti (Finlàndia) per competir el cap de setmana 2 proves de la copa del mon d’esquí Nòrdic adaptat!!!

TOT ESFORÇ I SACRIFICI TE LA SEVA RECOMPENSA!!!!

NO SE ON ARRIBARÉ, EL QUE SI SE ÉS QUE SOC LA PERSONA MÉS FELIÇ DEL MÓN I QUE LLUITARÉ AL MÀXIM PER INTENTAR ACONSEGUIR ELS MEUS SOMNIS I REPTES QUE TINC MARCATS!!!!!!

Avui ha sigut el gran dia, un dels dies més esperats de l’any, ja que estem dedicant molta energia per poder-ho fer realitat.
Cada cop que i penso sem fica la pell de gallina, i una o altra llàgrima sem cau d’emoció d’aquest projecte i somni que es fa realitat.
La gent que ho heu viscut des de el principi sabeu que estic lluitant molt i estic ficant-hi moltíssima energia i ganes per poder-ho aconseguir. Fa 6 anys començava aquesta aventura, en què em vaig trobar que no hi havia cap club, entitat, federació que estigues ficada amb l’esquí de fons adaptat. M’agradaria agrair de tot cor al Club CENA i a l’equip Paralímpic espanyol (CDIA), per haver apostat per aquest projecte i poder-lo tirar endavant.
Avui hem començat un altre gran i impressionant aventura, ja que hem viatjat a Vuokatti (Finlàndia) per participar en 2 proves de la copa del món d’esquí de fons adaptat.
Tot a començat quan el despertador ha sonat a les 6 per engegar el viatge. A les 6:30 del matí, hem marxat rumb a l’aeroport, ja que a les 7:30 aviem quedat amb l’entrenadora (Laia Auvert), per trobar-nos i començar a facturar les maletes, esquis, taula, caixa de ceres…., a l’hora de facturar els esquis, la maleta i la caixa ens hem agut d’esperar, ja que avien d’acabar de confirmar 4 coses que faltaven.
A les 10:15 ja estàvem asseguts a l’avió, preparats per marxar amb moltes ganes i energia.
Primer hem fet parada a Hèlsinki per fer transbord rumb a Kajanni. Quan estàvem esperant el bus que ens portes a l’avió, ens hem retrobat amb un dels tècnics de l’equip Japonès, en què hem intercanviat unes paraules.
A les 8:00h del vespre arribàvem a l’hotel de Vuokatti (Destinació final), en què ens han donat les habitacions i tot sopant ens hem retrobat amb atletes i tècnics d’altres països. Ara toca descansar per dema començar a lliscar i a preparar les curses.