Campionats d’Espanya a beret patinador i relleus 2017

Últim cap de setmana de la temporada, tot i els diversos entrebancs del temps en alguna cursa, de no poder anar als mundials, estic molt content i satisfet de com ha anat la temporada, el fet de poder estar a l’ETFEM, compartir moltes vivències plegats, curses, conviure molts dies les 24h ha fet que Sigués una temporada de somni.
Però ara tocava gaudir de l’últim cap de setmana de la temporada a Beret. El dijous al migdia just al plegar de la feina, em varen venir a buscar per portar-me a Lleida on agafaria un bus direcció a la Vall d’Aran. A les 6 de la tarda em plantava a l’hotel on estaríem tots els catalans instal·lats per poder conviure plegats aquells 3 dies.
Divendres al matí, vàrem aprofitar per esquiar una mica i poder fer reconeixement del circuit al pla de Beret, era un circuit en què tenia una pujada que es feia molt llarga amb una baixa una mica tècnica, ja que feia dues corbes, una de dretes i l’altre d’esquerres, seguidament d’una altra pujada que es feia molt dura i acabaves la volta en baixada i pla.
Després de fer unes quantes voltes i estudiar-ho bé, vàrem anar cap a l’hotel a descansar, ja que a la tarda aniríem a córrer i faríem uns quants estiraments.
Dissabte al matí, ens vàrem aixecar d’horeta i vam anar a estirar cames per donar el millor de mi, des de principis de setmana ja deien que el temps seria complicat amb nevades, i el meu cap ja es va mentalitzar que seria una cursa dura, exigent… però que havíem de donar el millor de mi.
Dissabte van tocar 10km estil lliure, jo per no perdre el costum la vaig fer el clàssic. Va ser una sortida a contrarellotge, ja nevant a tope des del principi. Una cura molt dura, en què en alguns moments em vaig arribar a plantejar d’abandonar, però vaig dir que ni pensar-hi, que poder competir en uns campionats d’Espanya no passa cada dia. Quan vaig arribar a meta vaig agrair moltíssim de no haver plegat, i és que tot sacrifici té la seva recompensa. Companys de cursa, em van venir a felicitar, i algun que altre em va venir a donar les gràcies, ja que quan em va veure patir però lluitant per acabar la cursa es va motivar i quan estava a punt d’abandonar va dir si el Pol pot jo també.
Aquestes situacions són les que fan créixer l’esport, el companyeris-me, les ganes de continuar lluitant i treballant al 200%. Jo sempre faig la broma que jo entreno per donar guerra a cada cursa perquè la gent es piqui contra mi i tinguin més ganes d’entrenar per poder-me guanyar jajajaja.
Un cop al cotxe, l’entrenadora em va proposar de córrer els relleus de l’endemà, aquell moment estava fos, destrossat. Però li vaig dir que si, que contes amb mi. Seria l’últim cartuxo de la temporada.
La veritat és que ho vaig agrair molt de poder córrer. Tot són experiències, vivències que podem compartir plegats.
Vàrem fer uns relleus en què aram 2 atletes Catalans (la Mireia i jo) i l’Asier (un atleta de l’equip Andorra), un gran equip, va ser una gran cursa, i unes condicions de la neu i del dia impecables. Molts dels que varem córrer diem que va ser una de les millors curses de la temporada.
Jo vaig ser el primer relleu, ja que era en clàssic i els altres dos eren en estil lliure.
Va ser una experiència molt xula, corrent i animant al mateix temps de la cursa. Espero l’any vinent poder córrer altre cop totes les proves dels campionats d’Espanya.

Campionats d’espanya a Benasque 2017

El passat cap de setmana del 28 de febrer a l’estació d’esquí de Benasque (Hospital de Benasque), es van celebrar una vegada més els campionats d’Espanya de llarga distància. Per mi va ser una cursa important, ja que feia poques setmanes que em comunicaven que no em deixaven anar als mundials d’esquí de fons adaptat i era una cursa que podia demostrar davant de molta gent que estava capacitat i que portàvem moltes hores d’entreno fet per arribar als mundials al 200%.
Va ser un cap de setmana de 3 dies, de germanor, de convivències, de riures…., ja que estàvem tots els del CENA i ETFEM junts (Pares, mares, atletes, tècnics…)
El divendres i dissabte vàrem aprofitar per esquiar i fer alguna volta de reconeixement al circuit de cursa. Era un circuit força pla, és cert que tenia una pujada inicial i alguna que altres pujadetes. Però son unes pistes que predomina el pla.
Diumenge al matí, un cop a pistes i mentres els tècnics provaven ceres, ja que era en clàssic, jo vaig agafar els més petits que corrien la marxa i vàrem anar a escalfar, a moure’ns, ha córrer una miqueta per poder fer una gran cursa. Després de provar esquís de carrera vaig anar cap a la línia de sortida, al primer calaix, ja que hi havia el calaix de Campionats d’Espanya i de marxa popular. Ens vàrem esperar que els delegats tècnics ens fiquessin en l’ordre corresponent de sortida. Recordo que feia molta calor jajaja.
Va ser una cursa de 30km, es van fer molt llargs, sobretot els plans de la segona volta, ja que a l’impulsar amb un basto semblava que no avancessis. Vaig acabar molt content i cansat. A l’arribar molta gent em va preguntar que ens havia passat per no poder anar als mundials, i la veritat és que la gent no podia entendre com la federació espanyola no ens i deixava anar si estàvem fent una gran feina. Realment durant molts dies vaig sentir molta estima i suport per què m’acabava de passar amb els mundials, ja que la gent que veu dia a dia la gran dedicació que hi estem ficant valora i veu que ens ho mereixem… Moltes gràcies.

 

Campionats d’Espanya a Tuixent 2017

Aquest any vàrem començar la temporada amb més neu que mai, venint gent de tot Espanya a esquiar a Tuixent. Era l’any de poder fer una prova dels Campionats d’Espanya a casa.
Quan el dia de les curses s’acostaven, i s’anava veient que no hi havia neu on s’havien de córrer les 2 proves primeres dels Campionats d’Espanya, es va proposar de fer-los a Tuixent, i ens ban acceptar la proposta.
No m’ho podia creure uns campionats d’Espanya a casa, on tantes hores portava entrenant. Era la cursa on podia donar el millor de mi.
Va ser un cap de setmana llarg, en què vàrem tindre concentració de 3 dies amb els nens del CENA i l’ETFEM que corríem per poder entrenar i fer pinya plegats aquells dies. Va ser un cap de setmana molt màgic.
Divendres al matí vàrem aprofitar per entrenar una mica i poder fer reconeixement del circuit de la cursa de diumenge, ja que dissabte tocaven Esprints en patinador i Diumenge mitja distància amb clàssic.
Dissabte va tocar animar, deixar-hi la veu animant als amics i companys que corrien els Esprints. No passa cada dia que no corris i puguis animar jeje.
Van ser uns esprints que es van fer a la tarda, un canvi de xip a l’hora d’organitzar-nos, ja que sempre correm al matí. Vàrem aprofitar el matí per esquiar una miqueta i estirar cames.
Els esprints varen començar a les 2 de la tarda, van ser molt divertits.
Diumenge va ser el gran dia. Ens vàrem aixecar més motivats que mai, amb ganes de donar guerra, el que no m’imaginava és que estava nevant, i que no pararia de nevar. Realment va ser una apunyalada molt gran, ja que amb les condicions que es preveien de neu nova ressent caiguda i nevant el domini del peu dret no és tan bo.
Els nervis van pujar de cop, ja que m’esperava un dia amb unes condicions de la neu bones, i amb un temps adequat per poder treure el millor de mi.
Quan vàrem arribar a dalt després de pujar gran part amb neu a la carretera, ens varen dir que l’Organització estava reunida i que era molt possible que es fessin canvis al circuit. Després de fer un cafè, efectivament ens varen comentar que es faria la cursa a baix, al circuit de l’Arp i aniríem donant voltes segons els km de cursa que tinguesim, ja que el circuit de l’Arp era de 2,5. En aquell moment em vaig comprometre a donar el millor de mi, s’havia que seria una cursa dura, que tocaria patir i que havia de tenir el cap al 100%. Va ser una sortida a contrarellotge cada 30 segons. Els sèniors fèiem 10km, això volia dir que tocaven fer 4 voltes. Va ser una cursa molt dura, en què la traça es desfeia sola, no veies res de la neu que estava caient, semblava que no acensessis. Vaig acabar satisfet content però al mateix temps molt enrabiat, ja que m’esperava poder fer una gran cursa.
Vaig arribar a l’esquiroom i mentres estava netejant esquis em ban caure algunes llàgrimes de tristesa, rabia… però així era aquell esport així és l’esquí de fons que un dia et pot fer un dia de collons i l’endemà és posa a nevar a tope i la cursa es fa igualment. En altres curses no et fa res que faci un temporal, al contrari, m’agrada i tot. Ja que et fa més fort i t’ajuda a poder superar altres obstacles. És un gran entreno a nivell psicològic.
El que no m’esperava pas és que al vespre em veuria al Temps de TV3, el cap de comunicació de les pistes va enviar una foto meva i vaig poder-me veure en plena acció a part que els 2 homes del temps van fer alguns comentaris i tot ajajaja.

Campionats d’Espanya 2016

Acabem la temporada als Campionats d’Espanya d’esquí de fons sense discapacitat a Candanchu.
Molt content dels resultats assolits a les 2 curses que he participat tant ahir en els 15km clàssic, com avui als 15km estil lliure.
Acabem una temporada en què estic super content de com ha anat i dels resultats assolits i la feina que hem fet. Acabo molt motivat i amb moltes ganes de continuar treballant per continuar millorant dia rere dia i entreno rere entreno, però ara tocarà descansar uns dies jajaj.
Donar les gràcies principalment a la Laia Aubert, al Club d’Esquí Nòrdic l’Arp a la família i als espònsors (Tuga Active Wear Nòrdic Esport, Infinit Igualada Refugi de l’Arp) per què gràcies a ells puc creixes com a esportista i assolir tots els meus somnis.
Si em permeteu, m’agradaria donar les gràcies a tots els tècnics que fan créixer aquest esport temporada a temporada i que aquests dies estan a Jaca amb nosaltres preparant-nos el material i animant-nos per poder assolir els millors resultats i rendiment possible. La veritat és que és genial acabar la temporada en uns campionats d’Espanya compartint aquesta experiència amb tots els companys Catalans, Espanyols i Andorrans
Felicitar a tots els companys pels resultats i medalles asolides

SEGONA CURSA DELS CAMPIONATS D’ESPANYA ESTIL LLIURE (PATINADOR) 2015

Avui ha tocat defensar el mateix dorsal, el nº40.
Quan hem arribat a pistes, ens han comentat que el circuit de carrera era el mateix d’ahir però amb un canvi agraït per molts atletes, la pujada i baixada més forta del circuit, s’avia retallat.
Només tocar i veure la neu hem vist que era molt humida i pesada, això volia dir que tocaria patir una miqueta i que seria una cursa dura.
Ha sigut la ultima cursa de la temporada d’esquí nòrdic, i tot i patir i acabar morts, he gaudit a topeeee!!!! i ha sigut una cursa genial.
Poder competir a uns campionats d’Espanya és fantàstic, i tot hi trobar-se unes condicions molt dures val la pena.
A les 9:49:30, ha sigut el meu tret de sortida. Han sigut 15km, 4 voltes en un circuit de 3,650m. He acabat molt content però rebentat, perquè tot i tenir unes condicions de neu molt dura i pesada, he pogut pensar amb algunes coses que van molt be per altres curses, sobretot pensant amb temes d’equilibris… He parat el crono amb 1h:19:34.
Felicitar a tots els atletes per la cursa feda, és genial poder compatir amb ells i veure’ls esquiar!!!!

* la cara ho diu tot, lluitant contra la neu jajajaja.

 

PRIMERA PROVA DELS CAMPIONATS D’ESPANYA ESTIL CLÀSSIC 2015

Primer de tot agrair a tota la gent que ho fa possible i que em permeten viure aquestes vivències tan impressionants.
És fantàstic veure tots els atletes catalans i veure tots les medalles aconseguides, felicitatss craks!!.

Avui ha sigut el torn dels 15km clàssic, una vegada més és impressionant i molt motivador veure tot el suport d’atletes, tècnics… que t’animen a cada quilometro, és fantàstic.
A les 9:49:30 del matí ha sigut el meu tret de sortida, ja que ha sigut sortida individual cada 30 segons. Després d’escalfar motors, ha sigut el torn de començar a lliscar i a pujar pulsacions, la cursa han sigut 4 voltes en un circuit de 3,750km. El circuit ha sigut força tècnic, amb corbes tancades, 3 pujades fortes que ens han fet suar i un parell de baixades que agafaves molta velocitat. És genial poder competir en circuits tan tècnics i durs perquè tot hi caure moltes vegades sen aprèn moltíssim i a poc a poc vas polint i observant coses que a la cursa de demà poden ser molt útils.
SI SOM CAPAÇOS DE CAURE I CONTINUAR TREBALLANT I SEGUINT EL CAMÍ PER PODER RECTIFICAR I APRENDRE DELS ERRORS ARRIBAREM MOLT LLUNY.
Són curses que he de pensar en mil coses, agafar agilitat i a la vegada perdre pors i tensions.
He acabat molt content de la cursa feda, llastima de les caigudes i les pujades fortes que m’han fet perdre uns minuts molt valuosos, i és que estem competint i tot i competir contra mi mateix he de ser exigents. He parat el crono amb 1h:13:24.
Ha sigut una cursa fantàstica, en què he disfrutat molt corrents i veient els companys córrer.
Demà mes i millor craks!!!!
A topeeee!!!!

Campionats d’espanya de llarga distancia 30km 2015

El pasat 31 de gener, es varen disputar els campionats d’espanya de llarga distantcia i bufff. Una cursa per recordar lo dur que ha sigut. HA SIGUT UNA D’AQUELLES CURSES QUE AMB EL COR PETIT A TOCAT RETIRAR-SE  la segona retirada de la meva trajectòria esportiva. Fa mal, però era el millor. Porta 2 dies nevant a topee i a la cursa no a parat. Semblava l’infern blanc. He comensat molt motivat, amb moltes ganes, pero sense traça, amb la pista que semblava com si no agesin trepitjat de la neu que estava caient, i que no es veia res de res, al km 17 he desidit plegar, encara faltaven molts km i estava fos. Ho em donat tot amb aquets 17km que es del que es tractava i content de com em esquiat amb les condicions del temps i la neu. FELICITAR ALS GUANYADOR I A TOTS ELS COMPANYS QUE HAN ACAVAT. Demà la marxa beret, i la 99 cursa de la meva trajectòria esportiva A TOPPEEE!!!!:-)

 

CAMPIONATS D’ESPANYA a Jaca 2014

Després d’una molt bona temporada, la Coach va aconseguir que pogués anar i competir als Campionats d’Espanya de Jaca, a les pistes de Candanchú, com  a seleccionat, a pesar que no hi ha categoria d’Esquí Adaptat!!!. La veritat és que el fet de deixar-nos participar, per nosaltres es un gran reconeixement a la feina que estem fent, i així ho vull expresar!!!

El dimecres a la tarda, varem pujar a Ponts, on les furgonetes de l’equip de Puigcerdà i de La Seu, ens passaven a buscar per anar tots plegats rumb cap a Jaca, i així el dijous ja poder entrenar i analitzar els circuits de carrera.

PER FI US HE CONEGUT PIANO I OPA, que son els dos  grans i durs murs (pujades) del circuït de Candanchu.

Divendres, va ser el torn dels 15km estil lliure, va ser la primera carrera dels Campionats d’Espanya!!!!! Va ser una cursa molt dura, en què la neu transformada o “papa” encara la va fer mes dura, amb una traça molt humida, que el primer cop de passar els corredors  ja va quedar destruïda, i el circuit altre cop sense traça…

Però, un cop més,  no deixaré que la mala neu ni la pluja em facin retirar d’una experiència com aquesta, a lo millor faré un mal resultat,… cauré dues o les vegades que sigui, …acabaré trinxat …però al final segur que creuaré la línia d’arribada i amb orgull i felicitat!!! A

Toppppeeee sempre!!!!!

La cursa varen ser 3 voltes de 5km al mateix circuït, amb sortida individual. Vaig acabar prou content, a pesar que les males condicions de les pistes i les condicions meteorològiques no van ajudar, al final vaig fer un temps de 1h10:53.69, un temps que em serviria de referència per l’endemà els 15km clàssic.

L’endemà als 15km clàssic, van ser molt semblants, en que la neu molt humida, la boira i alguna que altre gota la van fer especial.

Va ser el mateix circuit que el dia anterior, 3 voltes de 5km variant una mica el circuit, ja que el circuit de 15km del dia anterior no feia 15km si no un xic menys.

Vaig fer un temps de 1h18:33.37, vaig acabar molt content, sobretot per l’experiència viscuda.

Van ser dos dies molt, molt màgics, en que els companys, atletes, tècnics, públic… no van parar d’animar en tot moment.

I no podia acabar millor la temporada, a la cursa dels 15km clàssic, l’organització, quan jo ja estava a la darrera volta, va fer concentrar a tothom a l’arribada per animar-me i donar-me suport als últims metres de la cursa. Va ser molt, molt emocionant per tothom, van ser moments inoblidables i brutals, un dels millors regals que vaig rebre… i que he rebut mai en el mon de l’esquí!!!

L’organització després de donar els diferents premis a totes les categories del Campionat d’Espanya … em va voler fer un reconeixement per l’esforç, treball fet i l’energia del projecte, tot fent-me entrega d’una copa com a guanyador de la Categoria Esqui Adaptat.

*ESTAR EN UNS CAMPIONATS D’ESPANYA PER MI ES IMPRESSIONANT I MOLT MÀGIC, I SI A MES A MÉS ESTIC AMB ELS COMPANYS QUE HAN ESTAT SELECCIONATS ENCARA MES.

MIL GRÀCIES A TOTA LA GENT QUE HO HAN FET POSSIBLE!!!!!

I la temporada s’ha acabat… però l’any proper serà tant intens com aquest, o més si es possible!!!

Campionats d’Espanya de Llarga Distancia i Esprints 2014

 El Passat 21 de febrer, a la tarda els grans del CENA, varem fer rumb cap a Benasc per preparar les curses del cap de setmana dels “Campionats d’Espanya de Llarga Distancia i Esprints”. A les 9 varem arribar a Benasc, on la germana de la Laia ens esperava per sopar i dormir a casa seva … que millor que un bon ambient familiar!!!. El dissabte, ens varem llevar ven d’hora per pujar a les pistes de “Llanos de Benasque”, i així els corredors que feien l’esprint poder escalfar en condicions. Mentrestant la Laia i jo varem començar a provar ceres per l’endemà poder tenir una referència. A les deu varen donar el primer tret de sortida i varem estar amb diferents trams del circuit animant als companys/es i a tots els corredors. A la tarda, després de descansar a l’hotel, i baixar a donar una volta per Benasc, varem aprofitar per preparar esquis per l’endemà la carrera. El diumenge 21, després de descansar i reposar, varem pujar de nou a les pistes, va ser un dia molt especial, m’estrenava en una cursa de 30km!!!, ja que fins ara la més llarga que havia fet era de 21km. Va ser una cursa per tenir noves sensacions amb llarga distàncies, i gaudir dels paisatges, l’ambient i el circuit (ja que era un circuit molt variat i dur amb (pujades baixades, murs, trams tècnics…). Des de primer moment hem vaig sentit molt còmode i a gust, tot  agafant un bon ritme de carrera i anant-lo mantenint. Per mi HA ESTAT LA MILLOR CURSA DE LA TEMPORADA, … amb un temps de 2 hores i 3 minuts vaig parar el crono. SUPER CONTENTS DE LA CURSA FETA I EL TEMPS ACONSEGUIT, he acabat amb molt bones sensacions, tan bones que he acabat amb la sensació que podia haver donat encara més canya, però per por a no petar he preferit mantenir i conservar energia…. Avui amb la pista en molt bones condicions i amb molt bona traça!!. Coach avui va per tu…!! la millor entrenadora que tinc i en què li dedico tot aquest projecte esportiu que porto entre mans, ja que sense ella no tindria sentit i tots aquests resultats assolits no serien possible sense la seva feina. MIL GRÀCIES COACH. Donar les gracies a tota la gent que està apostant pel meu projecte i ho fa possible. Nòrdic Esport, Tuga Active Wear, Serdis, Infinit Igualada, Club d’Esquí Nòrdic l’Arp Refugi de l’Arp.