20km estil clàssic a la copa del món

Avui han tocat els 20km estil clàssic de la copa del món, la primera prova en què he participat d’enguany.
Primer de tot, si em permeteu, vull donar les gràcies a la Laia Aubert, la millor entrenadora que puc tenir, i perquè és un plaer poder compartir amb ella en primera persona totes aquestes vivències en competicions de copa del món. També agrair-li tota la grandíssima feina que està fent durant tota la temporada i aquests dies d’esquí Woman i entrenadora, perquè és una feinada.
He engegat el dia sortint una estoneta a córrer per començar a escalfar motors, però fins a les 10:30 no he anat cap a pistes. Tot arribant a pistes els nervis començaven a treure el nas, ja que el tret de sortida s’anava acostant i els atletes amb cadira ja estaven corrent. La veritat és que és fantàstic poder veure tants atletes amb tantes discapacitats diferents fent allò que més t’agrada.
Un cop a pistes i després de veure a la Laia que ja estava enfeinada preparant el material, he anat a escalfar i a veure els altres atletes com estaven corrent tot saludant als companys que corrien amb mi.
A les 12:02:30 ha sigut el meu tret de sortida, 5 voltes per endavant de 3,6km. A sigut una cursa dura i exigent, ja que era bastant trenca cames (amb pujades i baixades), paro m´he sentit molt bé, intentant lliscar el màxim. A diferència d’altres anys, i al ser una cursa llarga, l’organització ha muntat una zona de bocses per si en algun moment volíem fer un canvi d’esquís, i ho hem portat a terme, després de fer 3 voltes, he fet parada a bocses per canviar esquís amb l’ajuda de la Laia i així poder acabar de donar el màxim de mi. La veritat és que m’ha anat molt be, per poder agafar aire i atacar els últims quilòmetres de cursa.
Pel que fa a la cursa he gaudit molt i he acabat trinxat, i si que veia com altres atletes drets i secs em neven avançant, però no se’ls hi ha sigut tan fàcil, m’enrecordo altres anys, que em passaven amb molta més rapidesa i agilitat.
He acabat molt cansat però molt satisfet i content de la cursa que acavava de fer. Un any més un dels tècnics de Canada ens ha vingut a felicitar per la feina que estem fent any a any.
He acabat 17 amb un temps de 1:04:25” super content, però a la vegada una mica emprenyat pel factor de correcció que encara tinc, ja que encara que només sigui un 3% de diferència amb el que tenia inicialment (un 86% antic i un 89% actual, són uns minuts que et fan pujar i baixar de la classificació). Semblo un ruc que sempre s’ensopega amb la mateixa pedra jajajaja.
Però aquí estem a la més alta de la competició lluitant amb els millors i gaudint com mai, i deixant-hi la pell com sempre.

Donar les gràcies també a la família, al Club d’Esquí Nòrdic l’Arp de l’Arp, i als esponsors: Tuga Active Wear, Nòrdic Esport Infinit Igualada Refugi de l’Arp Serdis

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*