Kmv Buff èpic trail

El passat cap de setmana del 21 al 24 de Juliol, vaigviure una experiència impressionant a la Vall de Boi Taüll, va ser un cap de setmana molt esperat, ja que es disputaven les proves de kmV i ultra trail dels mundials de curses per muntanya a part d’una mitja marató i la marató. I jo vaig poder ser partícip de dos proves d’una manera ho un altre. Vaig córrer el Km Vertical, la meva especialitat en curses de muntanya i vaig fer d’escombra del km 20 al 40 a l’ultra.
El dijous 21 a la tarda, marxàvem juntament amb el fotògraf d’Oci Esport cap a la vall de Boi, on es disputava la Buff èpic Trail (Mundials de curses de muntanya). Després d’unes quantes hores amb cotxe, arribàvem a Barruera, on es feien els 3 trets de sortida. Després de deixar motxilles a l’hotel, vaig anar a donar una volta pel poble ha saludar als companys i a buscar el meu dorsal del Km Vertical.
Ja amb el dorsal a la ma, ja van començar a venir tots els nervis, emocions…
L’endemà al matí em vaig aixecar ben d’hora per anar a córrer una miqueta i esmorzar tranquil·lament, ja que faltaven poques hores per començar a córrer muntanya amunt.
Quan vàrem sortir de l’hotel no paràvem de mirar al cel, ja que feia un dia amb molts núvols. Va ser sortida individual, a contra rellotge, en què primer sortien les noies i després els nois. Quan van sortir les noies i nosaltres estàvem escalfant, van començar ha ploure amb ganes, però per sort van ser 10 minuts. Després d’escalfar bé, ja faltava ben poc pel meu tret de sortida, i em vaig dirigir a la zona d’atletes per passar els controls i esperar que em donessin pas per començar a córrer.
El meu objectiu va ser donar-ho tot i més, sortir al 200% des de l’inici i gaudir al màxim, eren uns Mundials i volia deixar el llisto ben alt
Va ser una sortida espectacular, amb una rampeta de fusta per començar al 200% des del segon 0. Quan encara no portava 100 metros, a part de sentir el públic animant-me, vaig sentir l’espiker que estava flipa’n de com havia començat a córrer i de lo fort que anava, sem va escapar un somriure i em vaig dir que aquesta era la meva. Va ser una cursa molt dura 2,800km per 1000m positius, però vaig gaudir moltíssim, amb una última rampa espectacular de lo vertical que era. Vaig parar el crono amb 45:45 minuts, i un 62è lloc de la general.
A l’arribar a baix a Barruera vaig anar a l’hotel a dutxar-me i ha descansar una miqueta. Després de l’entrega de premis, vaig anar a dinar amb la Pat i la FEDME, ja que ens vàrem conèixer hores abans a l’arribada del KmV i varem compartit aquelles i d’altres vivències. A la tarda, un cop a l’hotel, vaig apreciar i gaudir com mai de la cursa que havia fet i de l’experiència que m’estava emportant. Era hora de descansar, ja que l’endemà havia de fer d’escombra de la cursa d’Ultra trail del km 20 al 40. Va ser una experiència diferent, divertida, en què vaig gaudir de la muntanya més tranquil·lament, i paint les vivències del dia anterior.
Després de l’excurcioneta feda, i de tancar cursa, vàrem tornar a Barrera, en què ens vàrem posar a animar als primers atletes de l’ultra que ja havien començat a arribar. Va ser genial poder animar als millors atletes del món.
Diumenge, va ser el torn de lamitja marató, va ser el dia de repòs, el dia que vaig aprofitar per animar al 100% i gaudir des d’un altre punt de vista de les curses de muntanya.