Campionats d’Espanya a Tuixent 2017

Aquest any vàrem començar la temporada amb més neu que mai, venint gent de tot Espanya a esquiar a Tuixent. Era l’any de poder fer una prova dels Campionats d’Espanya a casa.
Quan el dia de les curses s’acostaven, i s’anava veient que no hi havia neu on s’havien de córrer les 2 proves primeres dels Campionats d’Espanya, es va proposar de fer-los a Tuixent, i ens ban acceptar la proposta.
No m’ho podia creure uns campionats d’Espanya a casa, on tantes hores portava entrenant. Era la cursa on podia donar el millor de mi.
Va ser un cap de setmana llarg, en què vàrem tindre concentració de 3 dies amb els nens del CENA i l’ETFEM que corríem per poder entrenar i fer pinya plegats aquells dies. Va ser un cap de setmana molt màgic.
Divendres al matí vàrem aprofitar per entrenar una mica i poder fer reconeixement del circuit de la cursa de diumenge, ja que dissabte tocaven Esprints en patinador i Diumenge mitja distància amb clàssic.
Dissabte va tocar animar, deixar-hi la veu animant als amics i companys que corrien els Esprints. No passa cada dia que no corris i puguis animar jeje.
Van ser uns esprints que es van fer a la tarda, un canvi de xip a l’hora d’organitzar-nos, ja que sempre correm al matí. Vàrem aprofitar el matí per esquiar una miqueta i estirar cames.
Els esprints varen començar a les 2 de la tarda, van ser molt divertits.
Diumenge va ser el gran dia. Ens vàrem aixecar més motivats que mai, amb ganes de donar guerra, el que no m’imaginava és que estava nevant, i que no pararia de nevar. Realment va ser una apunyalada molt gran, ja que amb les condicions que es preveien de neu nova ressent caiguda i nevant el domini del peu dret no és tan bo.
Els nervis van pujar de cop, ja que m’esperava un dia amb unes condicions de la neu bones, i amb un temps adequat per poder treure el millor de mi.
Quan vàrem arribar a dalt després de pujar gran part amb neu a la carretera, ens varen dir que l’Organització estava reunida i que era molt possible que es fessin canvis al circuit. Després de fer un cafè, efectivament ens varen comentar que es faria la cursa a baix, al circuit de l’Arp i aniríem donant voltes segons els km de cursa que tinguesim, ja que el circuit de l’Arp era de 2,5. En aquell moment em vaig comprometre a donar el millor de mi, s’havia que seria una cursa dura, que tocaria patir i que havia de tenir el cap al 100%. Va ser una sortida a contrarellotge cada 30 segons. Els sèniors fèiem 10km, això volia dir que tocaven fer 4 voltes. Va ser una cursa molt dura, en què la traça es desfeia sola, no veies res de la neu que estava caient, semblava que no acensessis. Vaig acabar satisfet content però al mateix temps molt enrabiat, ja que m’esperava poder fer una gran cursa.
Vaig arribar a l’esquiroom i mentres estava netejant esquis em ban caure algunes llàgrimes de tristesa, rabia… però així era aquell esport així és l’esquí de fons que un dia et pot fer un dia de collons i l’endemà és posa a nevar a tope i la cursa es fa igualment. En altres curses no et fa res que faci un temporal, al contrari, m’agrada i tot. Ja que et fa més fort i t’ajuda a poder superar altres obstacles. És un gran entreno a nivell psicològic.
El que no m’esperava pas és que al vespre em veuria al Temps de TV3, el cap de comunicació de les pistes va enviar una foto meva i vaig poder-me veure en plena acció a part que els 2 homes del temps van fer alguns comentaris i tot ajajaja.