Campionats d’Espanya a beret patinador i relleus 2017

Últim cap de setmana de la temporada, tot i els diversos entrebancs del temps en alguna cursa, de no poder anar als mundials, estic molt content i satisfet de com ha anat la temporada, el fet de poder estar a l’ETFEM, compartir moltes vivències plegats, curses, conviure molts dies les 24h ha fet que Sigués una temporada de somni.
Però ara tocava gaudir de l’últim cap de setmana de la temporada a Beret. El dijous al migdia just al plegar de la feina, em varen venir a buscar per portar-me a Lleida on agafaria un bus direcció a la Vall d’Aran. A les 6 de la tarda em plantava a l’hotel on estaríem tots els catalans instal·lats per poder conviure plegats aquells 3 dies.
Divendres al matí, vàrem aprofitar per esquiar una mica i poder fer reconeixement del circuit al pla de Beret, era un circuit en què tenia una pujada que es feia molt llarga amb una baixa una mica tècnica, ja que feia dues corbes, una de dretes i l’altre d’esquerres, seguidament d’una altra pujada que es feia molt dura i acabaves la volta en baixada i pla.
Després de fer unes quantes voltes i estudiar-ho bé, vàrem anar cap a l’hotel a descansar, ja que a la tarda aniríem a córrer i faríem uns quants estiraments.
Dissabte al matí, ens vàrem aixecar d’horeta i vam anar a estirar cames per donar el millor de mi, des de principis de setmana ja deien que el temps seria complicat amb nevades, i el meu cap ja es va mentalitzar que seria una cursa dura, exigent… però que havíem de donar el millor de mi.
Dissabte van tocar 10km estil lliure, jo per no perdre el costum la vaig fer el clàssic. Va ser una sortida a contrarellotge, ja nevant a tope des del principi. Una cura molt dura, en què en alguns moments em vaig arribar a plantejar d’abandonar, però vaig dir que ni pensar-hi, que poder competir en uns campionats d’Espanya no passa cada dia. Quan vaig arribar a meta vaig agrair moltíssim de no haver plegat, i és que tot sacrifici té la seva recompensa. Companys de cursa, em van venir a felicitar, i algun que altre em va venir a donar les gràcies, ja que quan em va veure patir però lluitant per acabar la cursa es va motivar i quan estava a punt d’abandonar va dir si el Pol pot jo també.
Aquestes situacions són les que fan créixer l’esport, el companyeris-me, les ganes de continuar lluitant i treballant al 200%. Jo sempre faig la broma que jo entreno per donar guerra a cada cursa perquè la gent es piqui contra mi i tinguin més ganes d’entrenar per poder-me guanyar jajajaja.
Un cop al cotxe, l’entrenadora em va proposar de córrer els relleus de l’endemà, aquell moment estava fos, destrossat. Però li vaig dir que si, que contes amb mi. Seria l’últim cartuxo de la temporada.
La veritat és que ho vaig agrair molt de poder córrer. Tot són experiències, vivències que podem compartir plegats.
Vàrem fer uns relleus en què aram 2 atletes Catalans (la Mireia i jo) i l’Asier (un atleta de l’equip Andorra), un gran equip, va ser una gran cursa, i unes condicions de la neu i del dia impecables. Molts dels que varem córrer diem que va ser una de les millors curses de la temporada.
Jo vaig ser el primer relleu, ja que era en clàssic i els altres dos eren en estil lliure.
Va ser una experiència molt xula, corrent i animant al mateix temps de la cursa. Espero l’any vinent poder córrer altre cop totes les proves dels campionats d’Espanya.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*