Urban running Igualada

Dissabte dia 20 de maig, un any més va tocar córrer a casa, la Urban running. Per mi una cursa diferents en molts aspectes, ja que és en asfalt, a la tarda vespre, una distància que el ritme és molt alt.
Aquest any amb els entrenos que portàvem, ja veiem que seria difícil poder baixar de 40, ja que alomillor estàvem més forts físicament, però no estàvem tan ràpids. Però s’havia de provar, intentar.
A les 7 de la Tarda, ens vàrem trobar amb els companys del gimnàs de l’infinit que fèiem la cursa per escalfar junts, ja que portàvem uns dies entrenant plegats i per fer una mica més de pinya.
Després d’animar una mica als corredors de la cursa de 5km, vàrem anar a escalfar una mica i vàrem anar cap als calaixos de sortida. Aquella hora prèvia de la cursa em van venir molts nervis de cop, de voler donar el millor de mi, d’autopresio per millorar resultats, sabia que no estava tan ràpid com altres anys, però s’havia d’intentar aconseguir aquells objectius.
Moments previs a la sortida, vaig notar la boca pastosa i aquella sensació no em va agradar, com si necessites hidratarem. Però no ho entenia perquè havia begut molt durant tot el dia i dies anteriors.
Un any més, El Tècnic que ens portava en seguiment als entrenos de córrer del gimnàs, ens va fer de llebre a uns quants que teníem com ha objectiu baixar de 40.
A les 8 va ser el tret de sortida, de ritme em sentia molt agust, però em vaig sentir molt pressionat pels atletes que m’envoltaven que només volien avançar. Els primers 4 km vaig aguantar molt bé el ritme dels companys de l’infinit, però llavors va venir una pujada que s’em va fer molt llarga i els vaig anar perdent a poc a poc. No sé si em va faltar tirar més de cap, i no pensar tant, creuem-ho una mica més…. Va ser un moment que veia que encara em quedava molta cursa per endavant. Va ser llavors quan vaig veure impossible atrapar-los i vaig decidir agafar el meu ritme. La veritat em va agradar molt poder fer la segona volta sol, gaudint de la cursa, veien la gent, animant, patint tant físicament com psíquicament per intentar-ho fer el millor possible.
Finalment vaig parar el crono amb un tems de 40 minuts i 50 segons. Molt content la veritat. Però sempre tens aquella espineta clavada, ja que el teu objectiu era baixar de 40 minuts jajaja. Som exigents que i vols fer. Un cop a meta vàrem rebre moltes felicitacions i ens van donar les gràcies per què vaig ser la motivació d’algun atleta que vàrem anar plegats. Finalment vaig fer un 84é lloc de la general de 762 participants en la cursa de 10km. L’any vinent tocarà tornar-hi, per intentar baixar un altre cop de 40 minuts.Dissabte dia 20 de maig, un any més va tocar córrer a casa, la Urban running. Per mi una cursa diferents en molts aspectes, ja que és en asfalt, a la tarda vespre, una distància que el ritme és molt alt.
Aquest any amb els entrenos que portàvem, ja veiem que seria difícil poder baixar de 40, ja que alomillor estàvem més forts físicament, però no estàvem tan ràpids. Però s’havia de provar, intentar.
A les 7 de la Tarda, ens vàrem trobar amb els companys del gimnàs de l’infinit que fèiem la cursa per escalfar junts, ja que portàvem uns dies entrenant plegats i per fer una mica més de pinya.
Després d’animar una mica als corredors de la cursa de 5km, vàrem anar a escalfar una mica i vàrem fer anar cap als calaixos de sortida. Aquella hora prèvia de la cursa em van venir molts nervis de cop, de voler donar el millor de mi, d’autopresio per millorar resultats, sabia que no estava tan ràpid com altres anys, però s’havia d’intentar aconseguir aquells objectius.
Moments previs a la sortida, vaig notar la boca pastosa i aquella sensació no em va agradar, com si necessites hidratarem. Però no ho entenia perquè havia begut molt durant tot el dia i dies anteriors.
Un any més, El Tècnic que ens portava en seguiment als entrenos de córrer del gimnàs, ens va fer de llebre a uns quants que teníem com ha objectiu baixar de 40.
A les 8 va ser el tret de sortida, de ritme em sentia molt agust, però em vaig sentir molt pressionat pels atletes que m’envoltaven que només volien avançar. Els primers 4 km vaig aguantar molt bé el ritme dels companys de l’infinit, però llavors va venir una pujada que s’em va fer molt llarga i els vaig anar perdent a poc a poc. No sé si em va faltar tirar més de cap, i no pensar tant, creuem-ho una mica més…. Va ser un moment que veia que encara em quedava molta cursa per endavant. Va ser llavors quan vaig veure impossible atrapar-los i vaig decidir agafar el meu ritme. La veritat em va agradar molt poder fer la segona volta sol, gaudint de la cursa, veien la gent, animant, patint tant físicament com psíquicament per intentar-ho fer el millor possible.
Finalment vaig parar el crono amb un tems de 40 minuts i 50 segons. Molt content la veritat. Però sempre tens aquella espineta clavada, ja que el teu objectiu era baixar de 40 minuts jajaja. Som exigents que i vols fer. Un cop a meta vàrem rebre moltes felicitacions i ens van donar les gràcies per què vaig ser la motivació d’algun atleta que vàrem anar plegats. Finalment vaig fer un 84é lloc de la general de 762 participants en la cursa de 10km. L’any vinent tocarà tornar-hi, per intentar baixar un altre cop de 40 minuts.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*