KMV Arruix de Santa Fé

El passat dia 3 de juny, un any més al poble d’Organyà, es va celebrar el KM vertical de l’Arruix de Santa Fé. El km Vertical més correder i ràpid que fem, ja que és un circuit de 4,5km per 670 metres de desnivell positiu. És una cursa que surt de la plaça del poble i s’enfila fins a l’ermita de santa Fé.

Dissabte després de dinar, vàrem pujar cap a Organyà a passar la tarda i poder gaudir de la màgia de la natura. Vàrem sortir d’Igualada amb el cel molt tapat i plovent una miqueta, i havia molta possibilitat que fos una cursa passada per aigua.
A les 4 de la tarda, aparcàvem el cotxe al poble d’Organyà, semblava que no plovia i que es volia destapar una miqueta. Vàrem anar a buscar el dorsal, a saludar els companys i a començar-nos a preparar per a la sortida.

A les 5:30 de la tarda després d’escalfar una miqueta amb els companys de l’ETFEM, varen donar el tret de sortida des de la plaça del poble. És una sortida una mica estressant, ja que a pocs metres de la sortida tens una curba tancada que és molt fàcil que passi alguna cosa.
A diferència d’altres curses, vaig fer una sortida molt progressiva de menys a més, en part, van ser les circumstàncies de la cursa que em van portar a sortir més calmat, ja que em va costar avançar a la gent el primer km, va ser una sortida que em vaig trobar una mica estancat, però de tot se’n aprèn. A poc a poc vaig agafar el meu ritme, vaig poder trobar alguns forats i vaig començar a avançar a la gent.

És un circuit que és molt còmode i t’atrau a corre gran part del circuit i ha gaudir-lo a cada passa, si més no són les meves sensacions, ja que sóc un esportista que les pujades són el meu terreny. La pluja d’hores abans, va fer que sigues un terreny enfangos i que haguéssim d’anar amb molt de compte de no relliscar amb les pedres molles, ja que relliscaven i era fàcil de caure. La mateixa pluja, va fer que fos una cursa amb molta humitat a l’ambient i que des de pocs metres de la sortida suéssim en constant degoteig. Me’n recordo arribar a meta eixugar-me la cara i veure com em treia molta suor de cop i la samarreta absorbia tota l’aigua.
Vaig acabar content i molt cansat, esgotat, a part d’haver acabat de fer una cursa, aquella humitat m’havia fos més que mai.

Vaig aprofitar per aprofitar la baixada per baixar una mica trotant, per estirar una mica cames i entrenar una mica les baixades.
Felicitar als companys d’equip i a l’entrenadora per la cursa feda i els resultats assolits.

A l’arribar a la plaça, abans que comences a ploure vaig veure els resultats, vaig parar el crono amb 36 minuts i 52 segons i un 30é lloc de la general de 215 atletes. Content per la cursa feda, però els resultats no acaben de sortir com voldríem, vàrem aprofitar per analitzar la cursa d’inici a fi per veure on havíem fallat, que havia passat… per intentar millorar en la següent cursa.
Vàrem acabar el dissabte amb un gran espectacle que ens va regalar la natura, una posta de sol entre núvols, sol i pluja.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*