Class Overview
42,195km i 5.472m desnivell acumulat.
Parant el crono amb 6h55'.
Tot corredor de muntanya somia en alguna vegada a la vida córrer aquesta carrera, és una de les carreres internacionals més potents i brutals que hi ha en el calendari internacional, no sols pels paisatges extraordinaris que transcorre la carrera, que personalment em van flipar i encantar, sinó pel brutal ambient del públic animant durant tot el circuit, especialment en Sancti Spiritu i Aizkorri.
Realment estic sense paraules per descriure el viscut. Puc escriure 4 frases, però em quedaré curt.
Viure Zegama des de dins és brutal, el públic és l'autèntic protagonista i et donen forces i energia per a gaudir com mai de cada segon, però els paratges de Zegama són únics, on la varietat de paisatges i zones ho fan un lloc màgic.
Vaig arribar a Zegama amb pocs nervis però amb molt de respecte, i és que està sent un 2022 on s'estan complint grans somnis que feia molts anys que portava somiant i treballant al 200%, com eren els mundials que vaig córrer al gener, els JJPP al març i ara la marató de Zegama Aizkorri, la meva primera marató de muntanya. Tenia clar que arribava preparat, motivat, animat...., però em feia respecte totes les emocions que corrien dintre meu després d'un inici de 2022 extraordinari, i que les mateixes emocions no fossin capaces de gaudir i fer una bona carrera.
Soc un noi tranquil, que necessita el seu temps i per a mi era important arribar a Zegama amb tranquil·litat, amb poc estrès i fer bé les meves rutines prèvies al tret de sortida.
Vaig tenir la sort d'arribar a Zegama el divendres amb tranquil·litat, fer pinya amb l'equip de salomon que estava per Zegama i veure el KmV.
El dissabte va ser dia de descansar, deixar anar cames, veure i gaudir l'ambient de Zegama previ a la cursa, celebrar el 75 aniversari de salomon, recollir el dorsal i un cop a l'alberg, mentalitzar-me del que venia l'endemà, tot fent una bona sessió d'estiraments i preparant-me tot el material per l'endemà, amb moltíssimes ganes i il·lusió.
El diumenge va començar el dia anant a trotar i fent una mica de mobilitat per activar el cos i tenir unes primeres sensacions. El cos i la ment se sentien bé, amb ganes d'estar en línia de sortida i començar a córrer i gaudir de l'edició més extraordinària de la història, amb més públic, i nivell internacional, amb grans noms tant femenins com masculins en el cartell.
Vaig començar a escalfar 1h abans de la sortida, amb molt bones sensacions i amb la tranquil·litat que faria un gran dia i que hi havia poc fang, ja que amb fang se'm complicava molt la cosa.
Vaig començar la carrera sabent que el meu punt fort era la pujada, i que el km 19,6 Sancti Spiritu era un tall de carrera molt exigent, la sorpresa va ser en passar per allà i veure el rellotge que em marcava 2h35' on estava anant més ràpid del marcat i estudiat. Vaig decidir parar un moment a repostar en l'avituallament, agafar aire i gaudir de l'ambientazo que m'esperava en els següents metres de Sancti Spiritu. Gaudint com mai d'aquells minuts de pujada, on se't posen els pèls de punta. La pujada cap a Aizkorri va ser dura i exigent, però sabia que després de la pujada a Aizkorri la carrera agafava un altre ritme i que se'm seria més complicat avançar, ja que el cresterio, i la baixada no són els meus punts forts, però que em servien per a agafar força i energia per a atacar els trams més còmodes per a mi.
En arribar a Aizkorri, un altre punt d'energia extraordinari de la gent animant-te a topeee, on després de passar per tot el tram de públic gaudint moltíssim, vaig tornar a parar en l'avituallament per a repostar, digerir el viscut en aquells moments, i mentalitzar-me que era moment de centrar-se en el cresterio i la baixada.
A partir d'allà la carrera agafava una altra forma, centrar-se al 200% amb mi i la meva cama dreta, gaudint de cada trepitjada però centrat en com trepitjar i avançar. Un dels punts que em va anar molt be del cresterio, va ser que la cama dreta anava en el costat intern de la muntanya, i per la meva manera de trepitjar amb el peu dret m'anava molt millor, si hagués estat al reves, el peu dret hagués estat una mica més exposat i hagués tingut de guardar algun cartutxo d'energia per a gastar-lo en aquesta zona.
En acabar el cresterio, venia una baixada molt pronunciada d'herba, que a poc a poc la vaig baixar. I en arribar als plans d'Urbia, el cos em va demanar agafar un ritme còmode, i gaudir de tot allò que estava vivint, vaig agafar un ritme de creuer, i és que al km 27 més o menys em va venir una mica de dolor a les costelles dels bidons i vaig voler controlar que no anes a més i poder gaudir per a arribar a meta sense problemes.
Uns quilòmetres abans de l'arribada, ja em vaig emocionar en veure a gent del públic animant-me tot emocionada i que estaven plorant, van ser moments únics, però això no acabava aquí, jejeje.
En travessar la línia de meta van sortir totes les emocions de cop, i el cos va decidir començar a plorar i poder emocionar a molta gent.
És màgic competir en carreres internacionals amb l'elit ordinària, sabent que tu tens una diversitat funcional, sent conscient que a nivell competitiu i de resultats cadascun busca la seva millor versió, però no tot és la competició, sinó els dies, moments previs, o els moments post carrera que comparteixes grans històries i vivències amb tots ells.
Però la màgia de tenir una diversitat funcional i lluitar per grans reptes com els que estem parlant i compartint, és el fet de poder transmetre grans valors que l'hemiparèsia en el meu cas ens regala.
M'agradaria agrair si em permeteu a tot l'equip de salomon españa, per tot el suport des del primer moment que els vaig presentar els meus grans reptes i que no van dubtar en cap moment a poder fer camí junts i viure aquestes experiències i moltes més plegats.
Mil gràcies per la confiança @bielrafols @salomon.spain junts hem fet història sent la primera persona amb diversitat funcional a travessar la meta de la mítica @zegamaaizkorri dins de temps.
ENTREVISTA SPORTVICIOUS PÀG. 92-101