Despès de jugar uns quants anys a hoquei patins, al Hoquei Club Montbui, en un equip ordinari on jo era l’única persona amb diversitat funcional, però on gràcies a un gran equip vaig poder jugar, viure victòries, derrotes, marcar algun gol…., va arribar un punt on poc a poc veia que el meu cos no podia donar el mateix rendiment, ja que jo jugava amb una mà i el nivell cada cop era més alt. Tot i que sempre el meu equip es va adaptar per què jo jugues amb total normalitat, era hora de fer algun canvi. Des de el club em van proposar de poder-me quedar en equips inferiors i continuar patinant i gaudint d’aquell esport. I així vaig fer durant unes quantes temporades.
Però mentrestant la inquietud de poder viure i passar més estones a la muntanya cada cop era més gran, ja que des de ben petits els meus pares ens hi portaven tot sovint. I realment va ser una gran eina que em va ajudar moltíssim a saber qui era, com em movia….
I poc a poc em vaig introduir en el món competitiu de l’esquí nòrdic i curses de muntanya.
Projecte esportiu
