Soc el Pol Makuri, un atleta amb una diversitat funcional de naixement, una hemiparèsia a la part dreta del cos on m’afecta braç i cama. És de la família de la paràlisi cerebral.
Però això mai ha sigut un impediment per treballar, lluitar, somiar… per totes les meves inquietuds i projectes de vida, sent sempre conscient de què tinc.
És cert que al tindre la diversitat funcional des de naixement i al no haver viscut cap accident…., m’ha permès acceptar i viure l’hemiparèsia d’una manera molt plena i rica penso, intentant aprofitar totes les històries, vivències que m’oferia i intentant treure la millor versió d’ella mateixa. Això no vol dir que no hagi passat èpoques de mil preguntes referent a la diversitat funcional, o enfadar-me amb el món per què m’havia passat a mi…. Realment ha sigut part del camí per ser qui soc ara, i a entendre que hi haurà coses que poden ser més o menys difícils, o que puc tardar més o menys però que tot és possible.
El fet que els meus pares m’han fet estimar, respectar i aprendre al costat de la muntanya, a l’haver anat al cau, a l’al-pi-nisme, i poder fer excursions, rutes…. he acabat passant moltes hores, històries al seu costat, i m’ha permès reflexionar molt sobre qui soc, que em passa, com reacciona el meu cos…. fins al punt de què des de ben petit sempre he tingut un gran amor i respecte cap a la muntanya i l’alta muntanya, on sempre vull que formi part de mi i del meu creixement personal.
Segurament el fet d’acceptar la diversitat funcional que m’acompanya, la meva millor companya de vida i de viatge, tant en les coses bones com en les dolentes, m’ha permès veure el món d’una perspectiva diferent, amb uns grans valors i a treure el màxim profit de tots ells. Això també ho ha fet el fet que la família i la societat que sempre a estat al meu costat m’ha acceptat tal i com soc, m’ha respectat i valorat tots els meus somnis i projectes. Soc una persona amb les idees clares i que quan se li fica alguna cosa entre sella i sella va a per totes.
Qui soc?
