Segon dia de curses als Jocs Paralímpics, a l’estadi de Biató de Beijing, dia de sprint lliure, on tots els atletes corrien en skating i jo en estil clàssic a causa de la meva diversitat funcional.
Carrera per treure nervis, sumar km, dorsals… i fer veure que tot i córrer en clàssic (un estil més lent) teníem moltes ganes de sortir a la pista, gaudir al màxim i fer veure que tot i les desigualtats per estil, classificació… era qüestió de gaudir de l’experiència i que ens mereixíem estar allà.
El dia va començar igual que tots quan hi ha cursa, amb les meves rutines prèvies, anar a trotar una estona abans d’esmorzar, esmorzar 3h abans del tret de sortida…
Realment em sentia prou bé, tot i notar la cursa de feia dos dies de 20km.
Del dia 7 al dia 9 de març la neu va canviar completament, van pujar temperatures la neu dura de feia 2 dies ja no hi era, sestava convertint en neu pesteta i primavera.
Després de fer un bon escalfament, ser conscient que la neu havia canviat, i que em podia trobar amb poca traça pel fet que tothom anava amb skating.
Va ser el meu tret de sortida, només sortir ja vaig veure que la cama dreta li va costar arrencar, ja que era un ritme molt alt i ràpid, però un cop vaig entrar en competició va tocar gaudir al màxim. Tot i que al ser un esprint (1km300m) a la que et dones conta ja estàs a meta.
