Després de dos viatges al novembre per tocar més hores de neu i agafar agilitat amb els esquís per atacar una gran temporada. Primer a França amb l’ETFEM i després a Itàlia amb la RFEDI compartint concentració amb els seus atletes Jaume Pueyo i la Maria Iglesias, al desembre just abans de marxar a Copa Europa per engegar les competicions, donava positiu en covid i em quedava a casa fent rodillo tancat a l’habitació sent conscient que em venien els mundials i que un bitxo no em podia treure aquell somni.
Just a l’engegar el nou any 2022 i d’estar concentrat totes les festes a Tuixent la Vansa per acabar de preparar les dues competicions que em venien a Lillehammer, marxàvem el dia 2 de concentració prèvia als mundials a la Vall d’Aran amb el CDIA, per intentar reduir els contactes i estar en grup bombolla.
Per temes logístics ens vàrem fer 2 PCR just abans de marxar a Noruega, amb la mala sort que donava un fals positiu a la segona PCR i això volia dir que em tornava a quedar a casa uns quants dies. No m’ho podia creure, era una broma allò que m’estava passant.
El dia 11, juntament amb el Manel l’entrenador de snow donàvem negatius i això volia dir que el dia 12 volàvem rumb a Noruega plegats per participar en els mundials, i on ens trobàvem amb la resta d’expedició que havia pogut marxar al dia previst.
L’aventura no acabava aquí, la idea era marxar de Toulouse rumb a Amsterdam per fer transbord i acabar el viatge a Noruega on jo competia l’endemà.
En arribar a Toulouse, el primer vol ens van dir que anava en retràs (allà ja van començar els nervis) per què volia dir que segurament no arribàvem al següent vol. Al mig de l’aeroport, esperant a l’avió, vaig decidir començar a fer voltes caminant visualitzant el circuit de cursa, ja que el 2019 vaig fer 2 curses de copa del món i tenia present el circuit que em trobaria.
Recordo rebre un WhatsApp del Nil (el meu entrenador) que ja estava a Noruega preparant tot el material…. per l’endemà competir en les millors condicions possibles, i on m’enviava un vídeo de 10 minuts de tot el circuit de competició de l’endemà (una volta de 2,5km) per què visualitzes tota la volta, l’estat de la neu, les traces on estaven marcades…. i pogués fer una primera visualització del circuit real que em trobaria i com me’l trobaria marcat el dia de la competició. Realment em va anar genial, ja que havien fet alguna petita variació del circuit del 2019 que tenia en ment.
Després d’una bona estona vàrem poder volar cap a Amsterdam i on ja érem conscients que perdíem el vol rumb a Noruega. Però que havíem d’arribar si o si per competir.
A mig vol ens va venir l’hostessa de vol per refer el viatge i ens deia que ens havíem d’esperar a l’endemà. Li vàrem comentar que no era una opció, que haviem d’arribar si ho si a Noruega que teniem la primera competició dels Mundials en menys de 24h.
Finalment ens va trobar un vol pel mateix dia, i ens va comentar on havíem d’anar per embarcar. La història va ser quan vàrem arribar a la porta d’embarcament i vam veure que s’havia equivocat i ens havia enviat a l’altra punta de l’aeroport. Per sort teníem estona per anar d’un costat a l’altre.
Un cop el Manel va fer la reunió de tècnics de cursa de snow des d’Amsterdam, vàrem aprofitar per fer reunions d’equip prèvies a les primeres competicions, ja que jo estava a Amsterdam i el Nil estava a Noruega i a la inversa passava amb els companys de snow, amb mi viatjava l’entrenador de snow i a Lillehammer ja feia uns dies que els atletes estaven instal·lats i l’endemà també tenien competicions.
El viatge no acabava aquí però, a l’hora d’embarcar a Amsterdam ens varen dir que el vol anava un altre cop en retràs, així que tocava esperar. Tanmateix, un cop enlairats i havent fet 1h de viatge, el pilot de l’avió ens donava la notícia que hi havien problemes mecànics i que retrocedíem a Amsterdam a canviar d’avió. Recordo mirar-nos amb el Manel i dir això és una broma no?
Vàrem arribar a Lillehammer a les 03:20′ a.m de la matinada.
