Un cop arribats a Lillehammer tenia molt clar que tenia d’entrar en modo competició quant abans millor. Vaig decidir dormir 2h30′ i fer les meves rutines prèvies, anar a trotar una estoneta abans d’esmorzar per despertar-me, esmorzar 3h abans de la competició….
Per sort la logística per anar a pistes…. ja s’havia que em trobaria, el fet del 2019 competir al mateix lloc, i que fos la mateixa logística, em va tranquil·litzar molt. Sobretot per què en ser dia de cursa el Nil feia els seus horaris i jo els meus, i no ens trobàvem fins a dalt a pistes.
A les 8:30 del matí pujava cap a pistes, amb ganes de competir i gaudir al màxim, per sort estàvem a Lillehammer i havíem arribat just a temps.
Vaig esperar al Nil a la Skiroom, i després de saludar-nos em va dir que la temperatura havia pujat moltíssim, la neu havia canviat d’un extrem a l’altre i que la pista estava molt gelada. En aquell moment vaig entendre que estava molt estressat i liat preparant esquis, em vaig calçar i vaig anar a fer 2 voltes de reconeixement al circuit. Recordo portar 5 minuts d’escalfament, parar un minut i dir: Pol avui toca apretar dents com mai, la neu està molt dura i super agressiva, ha transformat moltíssim, amb la traça molt fina, però as suat i patit el que no està escrit per arribar aquí fins a l’últim segon i durant molts anys. Era hora d’apretar dents, donar-ho tot i més. Amb totes les ganes de menjar-me el món.
Després de fer un bon escalfament, d’haver fet un parell de voltes de reconeixement al circuit de cursa per analitzar-lo a consciencia…..Va sonar el tret de sortida, estava amb el dorsal ficat i en plena competició, vaig sentir que el cos reaccionava bé, sobretot la part dreta que després de tanta moguda les hores prèvies no sabia com reaccionaria, però estava per la feina, ha dintre cursa i tenia ganes de competir. A partir d’allà vaig gaudir com mai, cursa amb un circuit molt exigent. Molt trencacames, amb baixades i pujades molt dures.
En l’esquí nòrdic, hi han molts factors a analitzar per poder atacar una bona carrera, la neu, el temps, la humitat, el disseny del circuit, la tècnica…. En el meu cas, i en la meva manera d’esquiar, al ser un circuit molt exigent, on hi havien molts muros en pujada que a nivell tècnic no em permetia fer un bon alternatiu, i les baixades eren exigents… Parlant-ho amb el Nil, vaig decidir prioritzar la velocitat, en lloc de les ceres d’agarre, ja que d’aquesta manera i en aquest circuit podia tenir un millor resultat. I així va ser.
Finalment, vaig parar el crono en 15a posició, molt content de la carrera feta, de les sensacions i de com em vaig veure esquiar.
Un cop acabada la competició, tocava descansar, agafar força després d’aquell viatge tan mogut i haver competit. La següent competició era el dia 22.
Fins al dia 22 van ser uns dies on vàrem poder descansar, agafar forces, gaudir del viatge amb la resta de companys d’expedició…. estàvem instal·lats a l’hotel dels Jocs olímpics i paralímpics de Lillehammer 1994.
En tenir uns quants dies entre competicions, vàrem aprofitar un dia per anar a veure els companys de snow com competien.
Entre les 2 competicions que jo feia, van haver-hi altres competicions de biatló i esquí de fons, i això va fer que la pista de competició entre les 2 curses, estava tancada, reservada i marcada per les competicions que anaven havent-hi tots aquells dies. És cert que podíem entrenar dintre el circuit de cursa, però no amb les millors condicions. Això va fer que vaig haver d’entrenar molt en altres pistes i zones. Realment va ser una mica merder, on ens vàrem haver d’adaptar, i no em vaig acabar de sentir del tot còmode preparant la següent competició.
El dia 22 va començar amb les meves rutines prèvies, escalfant motors i analitzant com es despertava el cos abans d’esmorzar, esmorzar tres hores abans i ja atacar els moments previs abans de cursa.
Amb esquí de fons tinc estudiat que em va millor partir l’escalfament en 2 blocs separats, un primer escalfament amb esquís tot fent les voltes de reconeixement de circuit, i un segon escalfament després d’un bon descans i ja als minuts previs a cursa on el faig corrents, amb l’objectiu de no arribar massa fatigat a la línia de sortida, sobretot pensant amb el braç esquerre, ja que treballa el doble.
El dia 22 era el torn dels sprints, on l’objectiu principal era baixar els màxims punts. Un circuit de 1km300m on el 98% era part del circuit de la cursa que vaig fer uns dies abans, l’únic que fèiem un tall al mig per entrar directes a meta.
Una cursa molt ràpida, a la que te’n adones ja estàs entrant a meta. Molt content de la cursa feta i les sensacions que vaig tenir, on la neu estava en millors condicions que la cursa prèvia que havia fet dies abans i es va notar. Vaig acabar fent un top20 i baixant punts de copa del món, així que objectiu complert.
Soc una atleta que li van millor les curses llargues, amb un ritme no tant explosiu, però sent molt conscient que tot suma i que cada competició i entreno sempre treus coses positives per anar avançant i caminant.
Amb les 2 curses fetes, era qüestió de tornar a casa, agafar forces i atacar l’últim mes previ als Jocs Paralímpics.
